• Per Daniel ORGUÉ
• 02-04-2020

Concurs de creditors i COVID-19: Terminis a tenir en compte per les empreses en crisis

Durant les últimes setmanes els que tenim nens petits a casa ens hem vist obligats a fer un esforç enorme d’imaginació i creativitat per a poder distreure els nostres fills durant tot el dia. En alguns casos, fins i tot hem recorregut  al vell (i quasi oblidat) baül dels records per oferir-l’os l’entreteniment i la diversió que, com nens, es mereixen.
En el meu cas, un dels recursos que he utilitzat ha estat un dels meus jocs preferits: Enfonsar la Flota.

Però més allà del joc i la diversió, i de la paradoxa utilitzada per aquest article, per a molts empresaris, que ja tenien les seves empreses una mica “tocades”, l’entrada en joc del COVID-19 pot haver arribat a provocar situacions econòmiques extremadament complicades, així com tensions de tresoreria insuportables, problemes de liquiditat, impagaments i potser, en alguns dels casos, el naufragi.

En aquest sentit, i si bé és cert que a la voràgine normativa diària s’estan aprovant ajudes i avals per part del Govern, bé pot ser que aquestes ajudes siguin insuficients a l’hora de la veritat, tardanes o inútils per a societats que ja es troben en una situació econòmicament complicada. El temps dirà.

En qualsevol cas, i donades les  preguntes dels nostres clients en relació a les seves obligacions mercantils com empresaris, directius i administradors de societats de capital que podrien estar en situació de risc, hem aprofitat per a redactar aquest article per a donar resposta a aquestes preguntes i algunes altres que considerem essencials pels que tinguin dubtes al plantejar el futur immediat de la seva societat.

El Real Decret – Llei de 17 de març de 2020

Segons el que estableix l’article 363.1.e) de la Llei de Societats de Capital, la societat de capital haurà de dissoldre’s quan “Per pèrdues que hagin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, tret que aquest s’augmenti o es redueixi en la meitat suficient, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs”.

I, segons estableix l’article 5 de la Llei Concursal: “El deutor haurà de sol·licitar la declaració de concurs dins dels dos mesos següents a la data en què hagués conegut o hauria d’haver conegut sobre el seu estat d’insolvència”.

Ara bé, la primera qüestió important i destacable és que a través del Real Decret-Llei que va aprovar el Govern el passat 17 de març de 2020, de mesures urgents extraordinàries per a fer front al impacte econòmic i social del COVID-19, s’han modificat els terminis obligatoris per a instar el Concurs de Creditors.

En aquest sentit, mitjançant el  Real Decret que abans hem fet esment, el deutor que es trobi en situació d’insolvència no tindrà el deure de sol·licitar la declaració de concurs mentre segueixi vigent l’Estat d’Alarma.

Per tant, entenem que el termini de dos mesos que ens senyala l’article 5 de la Llei Concursal queda suspès des del moment en què es va decretar l’Estat d’Alarma i el termini seguirà endavant des d’on es trobava aquell dia (és a dir, no es reiniciarà), a partir de l’aixecament de l’Estat d’Alarma (que ja veure’m quan es realitzarà).

Això permet certa relaxació en aquest aspecte, però compte, avís per a navegants: això no significa que un eventual Administrador Concursal no examini i analitzi que és el que ha passat durant aquest temps de suspensió, o si s’ha dut a terme una bona gestió, o si pel contrari l’administrador o administradors de la companyia han agreujat de forma deliberada la situació econòmica de la companyia, el que podria arribar a suposar una qualificació culpable del concurs i les conseqüències que això pot comportar en la seva esfera patrimonial personal.

Sens perjudici de l’anterior, i tornant al tema dels terminis, el mateix Real Decret també estableix que els Jutges no podran admetre cap sol·licitud de concurs necessari (l’instat per un tercer que no és el deutor) fins transcorreguts dos mesos des de l’aixecament de la suspensió, aspecte que també permet tenir certa tranquil·litat als administradors de la societat “tocada” ja que, durant aquests dos mesos, l’únic que podrà instar el concurs serà la pròpia societat i no un tercer.

Tampoc tindrà l’obligació de sol·licitar el concurs aquella societat que previ a decretar-se l’Estat d’Alarma havia instat un Pre-Concurs de l’article 5bis de la Llei Concursal si el termini per a presentar el Concurs tot just entra dins del període de vigència de l’Estat d’Alarma, entenent que aquest termini quedarà suspès igualment el dia de decretar-se l’Estat d’Alarma i seguirà corrents nu cop es produeixi el seu aixecament.

En definitiva, els terminis han quedat suspesos fins l’aixecament de l’Estat d’Alarma i ens permet certa relaxació en aquest aspecte, i ens permet guanyar temps, extrem que en segons quines situacions té més valor que l’or. D’igual manera advertim que el deure de diligència no es suspèn i és absolutament necessari que, durant aquest període indeterminat de temps, es segueixi sent el bon i exemplar empresari que sempre s’ha estat.