- Per Paul SITGES
Streamers e Hisenda: la necessitat d'una regulació legal específica
- En les donacions dels espectadors, que poden donar en qualsevol moment de la retransmissió al que apareixerà una notificació en pantalla que serà vista per tota aquella persona que estigui veient el stream.
- Mitjançant subscripció mensual, és a dir, una aportació significativa que oscil·la entre els 5€ i 8€ mensuals per a recolzar al streamer i que aquest pugui mantenir el ritme de les retransmissions. Aquestes subscripcions, així mateix, solen donar uns certs avantatges al subscriptor, com rebre emoticones personalitzades, entrar en xats de veu en els quals participa el retransmissor/streamer i altres espectadors o evitar que apareguin anuncis al llarg de les retransmissions.
- Els ingressos percebuts a partir dels anuncis que el propi retransmissor controla. És a dir, el streamer pot decidir quan “llançar” un anunci en la seva retransmissió, que pararà la mateixa per a mostrar l'anunci a tots els espectadors que no estiguin subscrits al seu canal.
- Els obtinguts a partir de Sponsors, clubs de e-Sports o fins i tot empreses dedicades a la telecomunicació o mitjans televisius que els contracten per a realitzar la seva activitat i publicitar les seves marques o programes. Així doncs, en el moment en què el streamer ingressa diners en realitzar la seva activitat i existeix una relació amb un club d'esports electrònics o bé un mitjà de comunicació, aquesta relació queda emparada en la regulació de la Llei 34/1988, d'11 de novembre, General de Publicitat, i, concretament, en la regulació de les figures previstes per aquesta Llei que són les d'agència de publicitat o un mitjà de publicitat. No obstant això, ens reservem aprofundir sobre aquesta relació jurídica per a un altre article relacionat amb el present. Actualment, són cada vegada més els equips grans de lligues professionals de diferents esports que estan obrint-se camí en el món dels eSports i patrocinis, per la qual cosa aquesta figura que comentàvem començarà a veure's encara més.
A diferència d'aquestes últimes dues figures regulades en la Llei, el streamer autònom, és a dir aquell que no és un jugador professional d'algun esport electrònic o que no pertany a cap equip o club o ostenta alguna relació contractual amb un tercer, queda pràcticament en uns llimbs en el qual la seva activitat econòmica no es veu regulada específicament.
Ateses les directrius de la Direcció General de Tributs, es desprèn que, a efectes de l'IAE, aquest tipus d'activitat que duen a terme els creadors de contingut/streamers “sempre que la seva difusió sigui de caràcter públic, amb independència que generi o no un rendiment econòmic, constitueix una activitat econòmica”, això dins dels termes de l'article 79.1 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals.
L'aspecte que més dubtes genera, per tant, és el fiscal, ja que el streaming es tracta d'un sector relativament modern i de recent aparició que difereix bastant del model tradicional d'activitat econòmica.
El primer problema que es troben la majoria de streamers és en donar-se d'alta com a autònoms, ja que han de registrar-se sota una altra mena d'epígraf d'activitat al no aparèixer la seva com a tal en cap altre. Per això, és pel que acaben assignant-se als epígrafs d'artista, maquillador, torero o sota l'epígraf de producció de pel·lícules cinematogràfiques, tal com s'ha pronunciat la Direcció General de Tributs per a indicar l'epígraf més adequat per als YouTubers, segons la resolució vinculant V0992-16, de 14 de març de 2016.
Així mateix, ja que major part dels seus ingressos són deguts als anuncis que es visualitzen en les seves retransmissions, també han de donar-se d'alta en la rúbrica del grup 844, relatiu a “Serveis de publicitat, relacions públiques i similars”.
Actualment, com hem avançat, no existeix un marc legal que defineixi aquesta figura o reguli tota aquesta matèria, per la qual cosa a poc a poc es van posant pegats les llacunes jurídiques en les quals es troben els creadors de contingut i streamers.
Donada la importància que estan rebent els canals de retransmissió de partides professionals de videojocs online, podcasts retransmesos des de xarxes socials com Twitch, així com els vídeos d'aquestes retransmissions que acaben publicant-se també en YouTube, és pel que una regulació més específica i comprensiva de tots els recursos que s'empren per a la creació de contingut és necessària en l'actualitat.
Si bé és cert que fins al moment s'ha intentat "salvar" la situació fiscal dels streamers autònoms mitjançant el registre de la seva activitat com a producció de pel·lícules cinematogràfiques o artistes, no és menys cert que al no formar part d'un epígraf explícit, el control respecte dels ingressos i despeses que realitzen aquestes persones continua sent complicat atès que realment no emeten factures a tercers o en poques ocasions es generen i mantenir aquest control en un llibre de registre resulta de difícil justificació en la majoria de casos.
En conclusió, malgrat que la reacció més ràpida i eficaç de moment ha estat tractar de donar respostes a aquests dubtes mitjançant una analogia amb altres activitats professionals ja registrades, la realitat és que la regulació d'aquesta figura continua sent una necessitat cada vegada major.
Ets un streamer i necessites d'assessorament? Els nostres advocats es troben a la teva plena disposició per a orientar-te respecte dels dubtes que puguis tenir. Contacta amb nosaltres o utilitza els nostres serveis online de consultes legals via web i/o de videoconferència.
0 Comentaris
Deixa un comentariDeixa un comentari