• Per Elisabeth SANCHO
• 24-07-2022

En cas de separació o divorci: qui ha de pagar el casal o els campaments d’estiu als fills?

S’apropen les vacances d’estiu i són habituals les discrepàncies en cas de pares separats o divorciats sobre qui ha de pagar el cost del campament o el casal d’estiu, o sobre si existeix alguna obligació de pagar aquesta activitat quan un dels  pares no es troba d’acord en apuntar al nen o nena a aquesta o d’altres activitats estivals.

Ens avançarem i donarem la  resposta a aquesta questió indicant que, a excepció de que hi hagi un acord entre ambdós progenitors, NO existeix cap obligació legal d’abonar aquestes despeses. Això es degut a que es tracten de despeses extraordinàries no necessàries.

Si bé es cert que no existeix  cap llei que enumeri exhaustivament les activitats que han de considerar-se despeses extraordinàries no necessàries, la jurisprudència (és a dir, les resolucions que  en situacions similars  han dictat Jutges i Tribunals), ha entès que els campaments, casals o les activitats lúdiques d’estiu són despeses extraordinàries no necessàries què, per la seva voluntarietat i no necessitat, no poden imposar-se el pagament a cap dels progenitors.

Això és degut a que aquestes activitats, no poden considerar-se com a despeses ordinàries. En tal sentit, els Jutges han establert que les despeses ordinàries són totes aquelles que siguin previsibles, periòdiques i indispensables, i no és el cas de les despeses d’una activitat puntual d’estiu, com son els casals o campaments (la definició legal de despesa ordinària queda establerta a l’article 142 del Codi Civil espanyol i a l’article 237-1 del Codi Civil de Catalunya).

Per tant, i com a definició contraposada, ha de considerar-se despesa extraordinària, tota aquella que no sigui previsible en el moment de quantificar la pensió d’aliments, i dins de les despeses extraordinàries, s’ha de distingir les despeses no necessàries, les necessàries i les urgents ja que una i altres tindran conseqüències juridiques ben diferents:

• Les despeses extraordinàries no necessàries són aquelles que, tot i que poden ser importants pel desenvolupament dels fills, no són imprescindibles per aquests. Els exemples habituals són les activitats esportives, les excursions voluntàries o els campaments d’estiu en el que es centra aquest post.En aquests casos, resulta imprescindible i necessari el consentiment de l’altre progenitor perquè la despesa sigui compartida en la proporció que s’hagi acordat (si es tracte d’un conveni regulador), o si és judicial, en la proporció que hagi determinat el jutge.Per tant, si no existeix consentiment d’un dels progenitors, l’altre serà qui haurà de sufragar la totalitat del cost de l’activitat si desitja apuntar-lo a aquesta. Si existeix consentiment, recomanem que es faci constància en un document on s’hi estableixi l’acord entre ambdós progenitors en apuntar-lo i el pagament en la proporció que sigui.
  
  
• Les despeses extraordinàries necessàries, són aquelles que no són previsibles, però que resulten necessàries pel benestar del fill o de la filla, però què a diferència dels anteriors, estan prescrits per un tercer. És el cas d’atenció per logopedes, psicòlegs, ulleres, lentilles, etc.En aquests supòsits, quan es té el coneixement de la necessitat de incórrer en aquestes despeses, s’ha de comunicar a l’altre progenitor immediatament la necessitat del fill de dur a terme aquests tractaments o activitats, perquè l’altre progenitor mostri la seva conformitat.Ara bé, encara que no mostrés la seva conformitat, se li pot exigir el pagament en la proporció corresponent per via judicial.
  
  
• Les despeses extraordinàries urgents, són aquelles en les que es necessita una actuació imminent i urgent, i no podem esperar a que l’altre progenitor ens doni el seu consentiment per a dur-les a terme. És el cas, per exemple, d’una operació quirúrgica d’urgència. En aquests casos, com resulta lògic, el progenitor pot dur a terme aquesta actuació sense esperar a la conformitat de l’altre, i podrà després repercutir el cost en la proporció que marqui el conveni o sentència a l’altre.

En conclusió, i en quant al assumpte que tractem en aquest blog, s’ha de tenir en compte què si es vol apuntar al fill o filla a un casal, campament d’estiu o qualsevol altra activitat lúdica durant l’estiu i l’altre progenitor no mostra la seva conformitat en apuntar-lo, s’haurà d’assumir la totalitat del pagament per aquesta activitat. I al contrari, succeiria el mateix, no podrien exigir el pagament d’una activitat si no s’ha consentit i acceptat de forma expressa en pagar-la voluntàriament.

Per tant, recorda que aquesta despesa no entra dins de la pensió d’aliments, al tractar-se d’una despesa imprevisible i puntual.

Tens més dubtes? T’estan reclamant el cost del campament o casal? Els nostres advocats i advocades experts en dret de família poden orientar-te o defensar els teus interessos. Sol·licita una visita al nostre despatx o, si ho prefereixes, utilitza els nostres serveis de videoconferència o de consulta legal via correu electrònic.

Et recomanem els següents posts relacionats: 

- Tinc l'obligació d'entregar la documentació personal del meu fill al progenitor que no té la guarda?

- Tinc l'obligació d' entregar la roba dels fills en els règims de visita?

- En el context d'una separació o divorci, Com es reparteixen els períodes de vacances entre pares i fills?